Dimecres 18 de desembre a les 20:00h no us perdeu la projecció de Des-montaje 4F, un documental d’investigació que pretén donar a conèixer la veritat sobre el cas 4F, un dels casos de corrupció policial més greus que s’han destapat a Barcelona.
DOS POLICIES CORRUPTES
El 19 d’octubre de 2011, dos agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona, Víctor Bayona i Bakari Samyang, són expulsats del cos i condemnats a penes de més de 2 anys de presó, per tortures greus a un estudiant de Trinidad i Tobago: Yuri Jardine. Al judici queda al descobert l’intent flagrant de manipulació de proves per part dels dos agents, per tal de justificar un relat dels fets totalment fals. Segons la fabulació dels policies, el jove estudiant —de raça negra— era culpat de delictes que no havia comès, pels quals demanaven varis anys de presó. L’objectiu d’intentar enviar a Yuri a la presó era el de tapar el verdader delicte que havien comès els policies: el d’abusos policials i tortures. No era la primera vegada que Víctor Bayona i Bakari Samyang actuaven d’aquesta manera. En el judici del cas conegut com el 4F, el testimoni dels dos policies va ser la única prova considerada vàlida en la sentència que va portar a la presó a 5 joves, acusats de lesions contra agents de l’autoritat. Entre ells es troba Rodrigo Lanza, que ja ha complert 4 anys de condemna i li queden 14 mesos de presó. Patricia Heras no ha pogut acabar de complir la condemna. Va decidir suïcidar-se l’abril passat. Tots els imputats pel cas 4F han defensat reiteradament la seva innocència. Hi ha suficients proves i testimonis que ho corroboren, però el jutge va preferir creure només en els testimonis de Víctor Bayona i Bakari Samyang. Pretenien els dos policies també en aquesta ocasió amagar un cas de tortures?
QUÈ VA PASSAR EL 4F?
El 4 de febrer de 2006, una festa a una casa ocupada del carrer Sant Pere Més Baix de Barcelona acaba amb una baralla amb la policia. Durant els aldarulls, un agent de la guàrdia urbana és ferit per l’impacte d’un objecte al cap i acaba en estat de coma. La versió oficial dels fets, immediatament després de l’incident, coincideix amb la de la majoria dels testimonis presents: algú va tirar un test des d’un dels balcons de la casa que va impactar al cap del policia. En les declaracions que fa el matí següent l’alcalde de la ciutat en aquell moment, Joan Clos, dóna per vàlida aquesta versió dels fets. Inexplicablement, unes hores més tard la policia canvia la història, al·legant que l’agent, en realitat, havia estat ferit per una pedra llançada en horitzontal des del carrer. L’autor d’aquesta agressió hauria estat Rodrigo Lanza. Abans de que la policia canviés la versió dels fets, Rodrigo i dos companys seus havien sigut víctimes de tortures a una comissaria de la Guàrdia Urbana. Les seves denúncies van ser desestimades en aquell moment. Tres metges forenses van declarar al judici que era impossible que l’impacte que va provocar el traumatisme al cap del policia vingués d’una pedra llançada en horitzontal a la distància en la que es trobava Rodrigo. Només el forense de la policia plantejava aquesta possibilitat, que fou corroborada per Víctor Bayona i Bakari Samyang. El test va desaparèixer de la versió oficial dels fets.
EL CAS DE LA PATRI
Aquella mateixa nit, Patricia Heras i Alfredo Pestana tenen un accident de bicicleta mentre tornaven d’un sopar. Com que Alfredo sagna molt, algú avisa a una ambulància que els porta a l’Hospital del Mar. Un cop allà, Patricia és identificada per uns policies que vénen dels incidents de Sant Pere Més Baix, com a responsable d’agressions contra els agents. Patricia i Alfredo asseguren en tot moment que no havien estat allà. L’única prova que esgrimeixen els policies per inculpar a Patrícia és el pentinat que porta. Al judici, Patricia és condemnada a 3 anys de presó. Després de passar-hi alguns mesos, i en entrar en tercer grau penitenciari, la Patrícia es tira d’una finestra per acabar amb la seva vida.
EL CAS DE YURI JARDINE
Set mesos més tard dels incidents de Sant Pere Més Baix, Yuri Jardine, estudiant d’Administració i Direcció d’Empreses surt amb uns amics a una discoteca de Barcelona. Un cop allà, una amiga seva és assetjada sexualment per un individu. Al intentar defensar-la, Yuri s’encara amb aquesta persona i la discussió deriva en una baralla. Acte seguit, els amics de l’agressor redueixen a Yuri, que rep varis cops i acaba sangrant per un tall d’un got trencat al seu cap. Els agressors s’identifiquen aleshores com a policies —tot i que estaven fora de servei— i se l’emporten a la comissaria de la Zona Franca de Barcelona. Un cop allà, els policies el torturen durant hores. Yuri rep cops de puny i puntades de peu fins a perdre el coneixement. En reanimar-lo, és agredit amb un objecte contundent i és víctima d’intents d’ofec amb una baieta. Els policies li apaguen cigarretes al cos. Més tard se li proposa fer un joc amb una pistola. Per tal d’inculpar-lo, els policies li posen droga a una butxaca i inventen una història segons la qual el jove estudiant es dedicava al tràfic de substàncies il·legals. Yuri Jardine és fill del cònsol de Trinidad i Tobago a Noruega i gaudeix d'una situació econòmica més que privilegiada. Després de demostrar-se la seva innocència al judici i de que els dos policies fossin condemnats, el jove estudiant no ha volgut tornar més a Barcelona. Actualment pateix seqüeles físiques i psicològiques greus.
